🌀 Sprint 1: Instal·lació · Configuració Inicial

Virtualització i instal·lació del SO Ubuntu

He configurat la màquina amb 8 GB de RAM, 2 CPU i un disc de 80 GB, perquè més endavant necessito fer 2 particions de 40 GB cadascuna.

La resta d’opcions són les habituals per garantir compatibilitat i un bon rendiment bàsic a Linux. Pel que fa a la xarxa, he escollit XARXA NAT, que em permet connectar-me a Internet a través de la connexió de l’ordinador amfitrió sense haver de fer configuracions complexes.

Per començar en la instal·lació apretarem Try on install ubuntu, i l’unic que canviarem es que farem natros les particions clicant a mas opciones.

He particionat el disc de 80 GB deixant 40 GB com a espai lliure per a futurs usos i els altres 40 GB els he destinat als fitxers. D’aquests, 25 GB són per a l’arrel, on hi ha el sistema i les aplicacions, 13 GB per al home amb els meus fitxers personals, i 2 GB per al boot amb els fitxers d’arrencada. D’aquesta manera aconsegueixo un equilibri entre espai per al sistema, les dades i possibles ampliacions futures.

Quan ja haguesem passat les particions creem l’usuari i contrasenya que utilitzarem per iniciar sessió totes les vegades

Guest Additions

Llicenciament

Ubuntu compta amb una llicència GPL (GNU General Public License), que permet als usuaris modificar, compartir i utilitzar el sistema de manera lliure.

Hi ha diferents tipus de llicències en Linux, com ara:

MIT License: semblant a la GPL, autoritza modificar, compartir i fer servir el programari lliurement, però a diferència de la GPL, només exigeix redistribuir el codi amb restriccions mínimes, sempre conservant l’avís de copyright original i la renúncia de responsabilitat.

Apache License: permet als desenvolupadors utilitzar, modificar i redistribuir el programari, requerint que es documentin tots els canvis realitzats.

Alguns conceptes que apareixen sovint en les llicències són:

Copyleft: els usuaris poden usar, modificar i compartir lliurement l’obra. Obliga que les versions derivades mantinguin la mateixa llicència de copyright. Fomenta la col·laboració i l’intercanvi dins la comunitat creativa, com en el cas de la GPL o les llicències Creative Commons.

Copyright: protegeix els drets del creador per controlar l’ús, la distribució i la modificació de l’obra, però no obliga que les obres derivades segueixin els mateixos termes. Serveix per protegir els drets dels creadors i incentivar la innovació. Exemples: All Rights Reserved, Public Domain Dedication, copyright.

Gestors d’arrencada per a instal·lacions DUALS

Un gestor d’arrencada és un programa que permet seleccionar quin sistema operatiu s’inicia quan s’engega l’ordinador.
A Linux, normalment s’utilitza GRUB, mentre que Windows compta amb el seu propi gestor, BOOTMGR.

Tipus de discs

• MBR: antic, amb limitació de 4 particions primàries, o bé 3 primàries més 1 estesa, dins de la qual es poden crear particions lògiques.
• GPT: més modern, amb major flexibilitat.

⚠️ Si es vol fer una instal·lació dual amb un sistema com Windows (BOOTMGR), que no protegeix els altres gestors, es pot “perdre” l’accés a Linux perquè:

• BOOTMGR: sobreescriu el MBR/EFI, només arrenca Windows i no reconeix Linux.
• GRUB: permet gestionar diversos sistemes operatius, detecta Windows, s’instal·la al MBR/EFI i mostra un menú d’arrencada.

En aquesta secció explicaré com configurar un sistema dual i com restaurar GRUB, utilitzant:

• Supergrub2
• ISO d’Ubuntu

Instal·lació dual

Primer cal modificar la configuració de VirtualBox, ja que requereix alguns ajustos específics. Els canvis són:

1. Activar EFI.
2. Desactivar la connexió de xarxa per evitar haver d’iniciar sessió.
3. Canviar el tipus de sistema a Windows i ajustar la configuració de pantalla per evitar problemes.

Instal·lació Windows

Explicació	Foto
Començarem afegint 8G de ram per augmentar la memoria disponible
Seguidament llevarem la iso que teniem d’ubuntu i la canviarem per la iso de Windows 10 enterprise
Cuan arranque clicarem ESC per a entrar al boot menú, i alli seleccionarem el windows i el començarem a instal·lar
Triarem l’opció de les particions personalitzades, per escollir l’emmagatzematge que tindrà
Triarem les 38G que ens sobraben i aqui instal·larem el windows

Partició Windows i Grub desde Ubuntu

Tornarem a entrar al boot menú

Anirem al que posa CD-ROM

Escollirem Detect and show boot methods, per a que ens detecte l’ubuntu

I baixarem fins que trobesem la opció d’Ubuntu

Una vegada dins de l’ubuntu, farem un apt install –reinstall grub-pc, el que fa es que reinstal·la el gestor d’arrencada GRUB (versió BIOS) al sistema, reparant-ne els fitxers i permetent tornar-lo a instal·lar al disc

Montarem la partició que hem creat abans al /boot/efi/

Instal·lació efi
Instal·larem el efibootmgr i el grub-efi

Utilitzarem la comanda grub-install –target=x86_64-efi –efi-directory=/boot/efi –bootloader-id=ubuntu, serveix per:

Aquí ho tens en llenguatge Markdown:

La comanda grub-install instal·la el GRUB (GRand Unified Bootloader), que és el programari que s’executa en engegar l’ordinador i et permet triar quin sistema operatiu iniciar.

A continuació es detalla cada part de la comanda:

• --target=x86_64-efi: Especifica que la instal·lació és per a un sistema modern de 64 bits (x86_64) amb firmware UEFI (efi).

• --efi-directory=/boot/efi: Indica la ubicació de la partició especial del sistema (coneguda com a ESP o EFI System Partition), on es desen els fitxers d’arrencada.

• --bootloader-id=ubuntu: Assigna el nom “ubuntu” a aquesta entrada al menú d’arrencada de la UEFI per poder identificar-la fàcilment, especialment si hi ha altres sistemes operatius instal·lats.

I fins aqui perque la màquina virtual no reconeix la partició.

Punts de restauració

Primerament farem un apt install timeshift, aquesta eina s’utilitza per restaurar el sistema si una actualització la trenca

Desprès agafarem un disc buit de 20 GB i creem una única partició que ocupara tot el seu espai

Podem veure com s’ha creat la partició

Seguidament podrem veure com s’ha formatat la partició /dev/sdb1 perquè pugui ser utilitzada per un sistema operatiu Linux per a emmagatzemar fitxers i carpetes

A continuació farem un ls per veure les carpetes que tenim a la nostra /home, farem un touch hola, per crear un fitxer, també farem un mkdir hola per crear una carpeta, amb ls podrem veure com s’ha creat correctament

Explicació	Foto
Una vegada fet tot l’anterior, ens surtira l’aplicació del timeshift, entrarem i ens surtirà l’assistent de configuració, triarem RSYNC
Seguidament escolliren el sdb1 que es el disc que hem creat anteriorment
Ficarem que només cuan arranque
Finalment posarem que s’exclueixin tots els fitxers de root, i que s’inclueixin tots els fitxers de l’usuari aaron de la carpeta /home/aaron

Poden veure que ja hem finalitzat l’instantanea, tardarà uns 10 minuts en fer-se

Crearem una altra instantanea, anirem a –> *crea, i alli se’ns començarà a crear l’instantanea

Aqui podem veure com se’ns a creat l’ultima instantanea que estavem fent

Ara el que farem serà borrar la carpeta adeu i el fitxer hola, això ho farem per recuperarem l’instantanea que hem creat i podrem recuperar-ho

Recuperació
Seleccionarem l’instantanea i clicarem a –>recuperar, farem siguiente, siguiente ,siguiente

Es reiniciara el sistema i amb una pantalla grisa, vol dir que s’està carregant l’instantanea

Finalment farem un ls i podrem veure que si teniem ben feta l’instantanea tindrem altra vegada la carpeta hola i el fitxer hola

Configuració de la xarxa

Per configurar la xarxa el primer que farem serà anar a la xarxa, per crear una nova, anirem a ipv4, i canviarem de dhcp a manual, ficarem la ip 192.168.203.156, serà /24 (255.255.255.0), i de gateway ficarem la 192.168.203.1

Farem un ping a 8.8.8.8, per comprovar la connectivitat

Seguidament anirem a /etc/netplan/ i l’archiu .yaml, l’utilitzarem per configurar la red, farem un netplan apply per a aplicar la configuració

Finalment farem un ping a 8.8.8.8 per veure la connectivitat que te

Comandes generals i instal·lacions

Començarem fent un apt-cache policy, per veure les versions que tenim a la nostra màquina

Seguidament crearem l’archiu audacity dins de /etc/apt/preferences.d, que ja be per defecte

Dins de l’archiu posarem, el nom del paquet, l’altra versió de les 2 que tenim, (agafarem la que no va per defecte), i li canviarem la prioritat

Aqui podem veure com ja s’ha canviat la versió

Instal·larem la dependencia

Finalment farem un apt install audacity i podem veure com ha instal·lat la versió que hem canviat