🌀 Sprint 2: Instal·lació · Configuració de Programari de Base · Gestió de Fitxers

1. Sistemes de fitxers i particions

Mida sector

És la unitat mínima física on es guarden les dades en un disc.
Per defecte, la mida del sector és de 512 bytes i no es pot modificar.

Mida block o clúster

És la unitat mínima lògica on es guarden les dades a nivell de sistema operatiu.
Per defecte, la mida és de 4096 bytes (8 sectors) i sí que es pot modificar quan es formateja la partició.
Cada partició del disc pot tenir una mida de bloc i un sistema de fitxers diferent.

Fragmentació interna

Es produeix quan els blocs són massa grans per al que es vol guardar i s’acaba desaprofitant espai al disc.

Fragmentació externa

Es produeix quan un fitxer no està guardat en blocs consecutius de la memòria.
Això provoca que els accessos siguin més lents i, per tant, baixa el rendiment.

Sistemes de fitxers

N’hi ha de molts tipus, cadascun optimitzat per a diferents usos, i cada sistema té unes limitacions.

• Windows: NTFS, FAT32

• Ubuntu: ext4

Tipus de formateig

• Baix nivell:
  Esborra arxius i el sistema de fitxers. Intenta reparar sectors defectuosos, però requereix programes específics i no es pot fer mitjançant el SO.

• Mig nivell:
  Igual que el d’alt nivell però marca els sectors defectuosos si n’hi ha.

• Alt nivell:
  No esborra els arxius, només el sistema de fitxers. Si troba sectors defectuosos, els ignora.

Partició

Una partició és un tros físic del disc dur.
Amb GPARTED podem gestionar particions, però no podem modificar la mida de bloc.

Volum

És una capa d’abstracció que es posa damunt de les particions i/o discos.

Gestió de particions

• Eina gràfica: GPARTED

• Comandes: eines CLI per gestionar particions Particions

Mida de les particions

Crearem la carpeta p1 i montem la partició de disc /dev/sdb1 al directori /mnt/p1

Crearem la carpeta hhh, dins de la carpeta mnt/p1

Afegim la partició /dev/sdb1 al fitxer /etc/fstab per muntar-la automàticament com a ext4 al punt /mnt/p1 cada vegada que el sistema s’engegui

2. Gestió de processos

1. Configuració Prèvia i Arxius del Sistema Abans de començar amb la creació d’usuaris, vam fer una revisió dels principals fitxers de configuració per entendre on s’emmagatzema la informació al sistema.

1.1. Revisió de l’Entorn Gràfic Primerament, vam comprovar l’estat dels usuaris des de la interfície gràfica per veure les opcions disponibles i confirmar l’existència de l’usuari alumne.

1.2. Funció del Fitxer /etc/passwd Anirem a mirar el fitxer /etc/passwd, que és fonamental perquè conté la llista de tots els usuaris del sistema. Per a cada usuari, ens indica el nom, l’identificador d’usuari (UID), l’identificador de grup primari (GID), el directori personal i la shell que s’executarà en iniciar la sessió.

1.3. Funció del Fitxer /etc/shadow Aquest fitxer és crític per a la seguretat. Vam comprovar el seu contingut, sabent que guarda els hashes (contrasenyes xifrades) dels usuaris i la informació sobre l’antiguitat i caducitat de les contrasenyes. Només l’usuari root té permís per llegir-lo.

1.4. Funció del Fitxer /etc/group Hem examinat el fitxer /etc/group, que serveix per definir tots els grups existents al sistema i llistar quins usuaris pertanyen a cada grup secundari.

1.5. Funció del Fitxer /etc/gshadow Finalment, vam revisar /etc/gshadow, que és l’equivalent segur de /etc/group. Aquest fitxer s’utilitza per guardar contrasenyes xifrades per a grups, en cas que un grup sigui protegit amb contrasenya, i gestiona els administradors de cada grup.

3. Gestió d’usuaris i grups i permisos

1. Creació i Gestió de l’Usuari gina Ara anirem a crear l’usuari gina utilitzant la comanda adduser, que és l’eina més senzilla, ja que automatitza molts passos.

2.1. Creació amb adduser i Assignació de Contrasenya Hem executat adduser gina. El procés ens ha creat l’usuari, el grup primari i ens ha demanat la contrasenya. Vam comprovar que el sistema ens avisa si la contrasenya és massa curta.

2.2. Verificació del Directori Personal Vam verificar que la comanda adduser va crear automàticament el directori /home/gina amb la seva estructura interna per defecte.

1. Creació i Configuració Avançada de l’Usuari gina2 Per demostrar un mètode més manual, vam crear l’usuari gina2 amb useradd i vam haver de configurar el seu entorn després.

Accions que vam dur a terme:

Crear l’usuari (useradd).

Establir la contrasenya (passwd).

Modificar la shell d’inici de sessió a /bin/bash (usermod -s).

Crear el directori personal manualment (mkdir).

Canviar el propietari del directori de root a gina2 (chown).

3.1. Bloqueig i Desbloqueig d’Usuaris (Gestió Fina de gina) Un cop l’usuari gina estava operatiu, vam demostrar com podem bloquejar un compte temporalment, evitant que ningú hi pugui iniciar sessió sense necessitat d’eliminar l’usuari.

3.2. Bloqueig (usermod -L) i Desbloqueig (usermod -U) Què fa el bloqueig? Vam utilitzar usermod amb l’opció -L (Lock). Vam comprovar amb grep que el sistema afegeix un signe d’admiració (!) al principi del hash de la contrasenya al fitxer /etc/shadow, invalidant-la.

Què fa el desbloqueig? Després vam utilitzar l’opció -U (Unlock) de usermod, que elimina el signe d’admiració i restaura la funcionalitat de la contrasenya.

3.3 Eliminació d’Usuaris Finalitzades les proves, vam procedir a l’eliminació dels usuaris gina i gina2 utilitzant els mètodes habituals.

3.4. Eliminació de l’Usuari gina amb deluser Vam eliminar gina amb deluser, que és la comanda recomanada per a sistemes Debian/Ubuntu. Aquesta comanda s’encarrega de netejar les referències al grup primari de l’usuari si no té més membres.

3.5. Eliminació de l’Usuari gina2 amb userdel -r Vam eliminar gina2 amb userdel utilitzant l’opció -r (remove home directory) per esborrar també el seu directori personal. Vam utilitzar aquesta comanda ja que gina2 va ser creat amb el mètode useradd (més manual).

1. Gestió de Grups Secundaris Vam practicar l’addició i eliminació d’usuaris a grups secundaris, utilitzant el grup users com a exemple.

1. Assignació de Permisos de sudo Finalment, vam gestionar l’accés a privilegis d’administrador per a gina afegint-lo al grup sudo.

5.1. Comprovació (Sense Permís) Vam provar d’executar una comanda administrativa (apt update) com a gina. Vam veure que el sistema ens va denegar l’accés perquè l’usuari no estava al fitxer sudoers.

5.2. Assignació i Comprovació (Amb Permís) Com a root, vam afegir gina al grup sudo. Després, vam tornar a intentar la comanda i vam comprovar que l’actualització es va executar correctament després d’introduir la contrasenya.

1. Creació d’Usuaris i Manipulació de Grups (Escenari de Proves) Per demostrar la gestió de grups més enllà de les funcions bàsiques, vam crear un nou escenari amb diversos usuaris i grups per practicar la modificació i eliminació d’aquests elements.

6.1. Creació del Grup asixb i Usuaris ivan i iker Primer de tot, vam crear el grup asixb amb la comanda addgroup. Després, vam utilitzar adduser per crear els usuaris ivan i iker.

6.2. Creació dels Usuaris pau i aaron Vam afegir dos usuaris més al nostre escenari de proves per poder demostrar diferents combinacions de pertinença a grups.

6.3. Canvi de Nom i Eliminació del Grup asixb Per practicar la modificació de grups, vam canviar el nom de asixb a asix amb la comanda groupmod -n. Després, vam eliminar el grup utilitzant groupdel.

Què fa groupmod -n? Modifica el nom d’un grup sense afectar el GID ni els usuaris que en són membres.

6.4. Canvi de Nom de Grup Vam fer un altre exemple de canvi de nom per consolidar el coneixement, canviant el grup parchis a dames.

6.5. Verificació de Nous Usuaris (Usuaris de Colors) Vam comprovar que els usuaris amb noms de colors (blau, roig, groc i verd) s’havien creat correctament, observant les últimes línies del fitxer /etc/passwd. Això ens permet veure els seus UID i GID assignats.

1. Gestió Avançada de Membres de Grups Vam demostrar diferents maneres d’afegir i treure usuaris d’un grup existent, utilitzant eines especialitzades per a la gestió de membres.

7.1. Mètodes per Afegir Usuaris a Grups Secundaris Per a un grup de prova (asix1r), vam afegir tres usuaris (ivan, pau, iker) utilitzant tres comandes diferents, ja que cada una té un ús lleugerament diferent.

7.2. Administració i Gestió de Membres amb gpasswd Vam utilitzar gpasswd per demostrar com podem assignar administradors de grup i com intentaríem eliminar-ne els membres.

Què fa gpasswd -A? Afegeix un usuari com a administrador del grup.

Vam afegir aaron com a administrador de asix1r i vam comprovar la modificació al fitxer /etc/gshadow, que és on es guarden aquests permisos.

7.3. Mètodes per Eliminar Usuaris de Grups Vam fer servir el grup parchis (amb membres roig, verd i groc) per demostrar les dues comandes principals per treure membres d’un grup:

1. Preparo la Plantilla d’Usuari (/etc/skel) Primer de tot, entro al directori esquelètic (/etc/skel), que és la plantilla per als nous usuaris. Jo vull que, per defecte, tinguin alguna cosa més que els fitxers bàsics.

He creat una carpeta nova que he anomenat prova (mkdir prova).

He creat un fitxer buit que es diu hola (touch hola).

D’aquesta manera, qualsevol usuari nou que creï a partir d’ara tindrà aquests dos elements al seu directori personal.

1. Definim els Paràmetres Generals (/etc/adduser.conf) Després, vaig a configurar com s’han de crear els usuaris amb l’eina adduser. He editat el fitxer /etc/adduser.conf i he fet tres canvis clau:

Canvio la ubicació dels Home Directories: He canviat DHOME de l’estàndard /home a /var. Això vol dir que els directoris personals aniran a /var/nom_usuari.

Canvio els UIDs/GIDs: Vull que els nous usuaris i els seus grups comencin a partir del 3000; per això he definit FIRST_UID=3000 i FIRST_GID=3000.

1. Definim les Regles de Seguretat (/etc/login.defs) Per motius de seguretat, he definit una política de contrasenyes global. A /etc/login.defs, he establert aquestes regles:

Validesa Màxima: He posat PASS_MAX_DAYS 20. Les contrasenyes caducaran als 20 dies.

Interval Mínim: He posat PASS_MIN_DAYS 15. Caldrà esperar 15 dies entre canvi i canvi de contrasenya.

Avisos: He definit PASS_WARN_AGE 3. L’usuari rebrà un avís 3 dies abans que la contrasenya caduqui.

1. M’Asseguro que la Shell sigui Bash (/etc/default/useradd) Com que l’eina useradd és de baix nivell i a vegades utilitza una shell més simple (/bin/sh), he editat /etc/default/useradd i he canviat SHELL a /bin/bash. Així m’asseguro que qualsevol usuari, independentment de com es creï, utilitzi Bash.

1. Poso a Prova la Configuració (Usuari negre) He creat l’usuari negre utilitzant la comanda useradd negre. Després he comprovat el resultat:

He vist que se li ha assignat l’UID 3001 (el següent al 3000).

He comprovat que la seva shell és /bin/bash (gràcies al canvi que he fet a l’apartat 11).

1. Verifico que Tot Funcioni (Usuari gris) Aquest és el pas on es veu que la configuració global ha funcionat correctament. Després de crear l’usuari gris (que ha agafat l’UID 3000, el primer disponible):

Comprovo el seu perfil: Veig que l’usuari gris té l’UID/GID 3000 i el seu directori personal està correctament a /var/gris (tal com volia a l’apartat 9).

Comprovo la seguretat: A /etc/shadow, confirmo que les regles de caducitat (15 dies mínim, 20 dies màxim, 3 dies d’avís) s’han aplicat correctament.

Comprovo la plantilla: Quan llisto el contingut de /var/gris, veig els fitxers de sessió (com .bashrc) i, molt important, la carpeta prova i el fitxer hola que vaig posar a la plantilla a l’apartat 8.

1. Personalitzo l’Inici de Sessió (.profile) Ara torno a la plantilla (/etc/skel) per afegir més personalització. He editat el fitxer .profile i hi he afegit la línia PWD=”/var/$USER”. Amb això intento assegurar-me que, quan un usuari faci login, estigui ben situat al seu directori a /var.

1. Afegeixo un Àlies (.bashrc) Després, he editat el fitxer .bashrc de la plantilla. Aquí he creat un àlies, que és una drecera de comanda:

He afegit: alias connexio=’ls -la’

Això vol dir que tots els nous usuaris podran escriure connexio en lloc de la comanda més llarga ls -la.

1. Configuro la Neteja Automàtica (.bash_logout) I l’últim canvi és la neteja automàtica. He editat el fitxer .bash_logout (el que s’executa quan tanques la sessió) i he afegit una comanda forta:

He afegit: rm -r /var/”$USER”/*

Amb això, tot el contingut del directori personal de l’usuari s’esborrarà automàticament cada vegada que tanquin la sessió. Així, el seu espai de treball serà sempre temporal.

1. Verificació d’Inici de Sessió He comprovat que l’usuària rosa pot fer login sense problemes i llistar el contingut del seu directori. Aquesta acció confirma que l’usuari s’ha creat correctament.

1. Prova de Permisos Compartits He creat el directori palomes/ i he aplicat els permisos rwxr-xr– per fer un test de seguretat. He verificat que:

El propietari (nick) hi pot escriure i esborrar.

El membre del grup (cire) només pot entrar i llegir.

Els altres usuaris (ferran) tenen l’accés denegat (r–).

ACL

1. Prova de Permisos Tradicionals i ACL Bàsica

Què faig aquí? Primer, creo un parell d’elements per fer proves: un directori anomenat proves i un fitxer anomenat proves2.

Assigno permisos tradicionals:

Al directori proves, li poso 750 (chmod 750 proves). Això vol dir que el propietari (jo) té tot el control, el grup pot llegir i entrar (r-x), i els altres no tenen cap permís (—).

Miro les ACLs:

Executo getfacl al directori proves per comprovar si hi ha ACLs aplicades, i veig que de moment només hi ha els permisos tradicionals.

1. Assignació i Verificació d’ACL Específic

Què faig aquí? Vull donar accés d’escriptura a un usuari concret (roig) en un fitxer, sense canviar els permisos del grup o d’altres.

Aplico una ACL: Faig servir setfacl -m user:roig:rw- proves2. Amb això, li dono permisos de Lectura i Escriptura (rw-) a l’usuari roig només sobre el fitxer proves2.

Verifico l’ACL: Quan executo getfacl proves2, veig clarament que l’usuari roig apareix a la llista amb rw-, mentre que el grup i els altres usuaris continuen amb permisos restringits.

Provo l’accés (Usuaris blau i roig):

Intento entrar com a blau i modificar el fitxer, però fallo (ni tan sols tinc permisos de sudo).

Quan entro com a roig i executo nano /var/proves2, puc obrir el fitxer i començar a editar-lo.

1. Demostració de la Prioritat d’ACL

Què faig aquí? Aquesta és una prova avançada on demostro que les ACLs poden sobreescriure i denegar un permís que la configuració tradicional sí que permetria.

Crec un directori compartit obert: Crec el directori compartida i li poso els permisos més oberts possibles: 777 (rwxrwxrwx). En teoria, tothom hi hauria de poder entrar.

Aplico una ACL de denegació: Intencionadament, faig servir setfacl -m user:roig:— compartida/ per treure TOTS els permisos a l’usuari roig sobre aquest directori.

Provo l’accés: Entro com a roig i intento entrar al directori (cd /compartida/).

1. Neteja d’ACL

Què faig aquí? Un cop feta la prova de l’ACL, vull deixar el fitxer com estava, sense cap llista de control d’accés especial.

Elimino l’ACL: Faig servir setfacl -b proves2. El paràmetre -b indica que esborri totes les ACLs del fitxer.

Verifico: Executo getfacl proves2 i confirmo que l’entrada d’usuari roig:rw- ja no hi és.

1. Configuració Local de la Màscara de Creació (umask)

Què faig aquí? Aquesta prova és per veure com la màscara de creació de fitxers afecta els permisos dels elements nous.

Canvio el umask: Canvio el valor de umask al terminal de 0002 a 0004.

Creeu elements nous: Després, creo un directori (mkdir proves) i un fitxer (touch proves2).

Llisto els permisos: Amb ls -l, miro quins permisos tenen els elements creats amb el nou umask.

1. Configuració Global de la Màscara de Creació (/etc/login.defs)

Què faig aquí? Vull aplicar un umask concret a tots els usuaris del sistema per defecte.

Edito el fitxer global: Utilitzo nano per editar el fitxer /etc/login.defs.

Canvio el valor UMASK: He canviat el valor per defecte (022) a 033.

4. Còpies de seguretat i automatització de tasques

1. Teoria Còpies de Seguretat Què és una còpia de seguretat?

1.1 Tipus de còpies de seguretat | | Què és | Què necessiten | |—————-|————————————————————————|—————————————————–| | Completa | Còpia de seguretat de totes les dades | Només la còpia completa | | Diferencial| Còpia de tots els canvis des de l’última còpia completa | L’última còpia completa + la còpia diferencial | | Incremental| Còpia només dels canvis des de l’última còpia (sigui completa o incr.)| L’última còpia completa + totes les incrementals |

1. Teoria i Pràctica comandes Backups

   1. cp L’ordre cp: És l’eina més bàsica i comuna per copiar fitxers i directoris en sistemes Linux. El seu funcionament es basa a crear una còpia nova d’un element en una ubicació diferent. S’utilitza principalment per a tasques quotidianes i ràpides. Per exemple, si copies un directori amb cp -r, el sistema simplement llegirà els fitxers de l’origen i els escriurà de nou al destí. És ideal per a còpies simples, però no és la millor opció per a grans volums de dades o còpies de seguretat complexes, ja que no verifica de forma avançada si els fitxers ja existeixen o si han canviat.

   2. rysnc L’ordre rsync Aquesta és una eina molt més avançada i intel·ligent, dissenyada específicament per a la sincronització de dades i còpies de seguretat. La seva principal característica és que utilitza un algorisme de “delta transfer”, el que significa que només copia les diferències entre l’origen i el destí. Si un fitxer ja existeix i no ha canviat, rsync no el tornarà a copiar, cosa que estalvia molt de temps i amplada de banda. A més, permet mantenir els permisos, els propietaris i les dates originals dels fitxers, i funciona tant en local com entre servidors remots a través de la xarxa.

   3. dd L’ordre dd (Dataset Definition / Data Duplicator) A diferència de les altres dues, dd no entén de “fitxers” en el sentit tradicional, sinó que treballa a baix nivell amb blocs de dades. Com has vist en les teves captures, s’utilitza per copiar directament el contingut d’un dispositiu de bloc (com un disc dur sencer o una partició) a un altre. Això vol dir que copia fins i tot l’espai buit, la taula de particions i el sector d’arrencada. És una eina extremadament potent i perillosa, sovint anomenada “disk destroyer” si s’utilitza malament, perquè si t’equivoques en la lletra de la unitat de destí, sobreescriurà tot el contingut de forma irreversible.

      

2. Automatitzacions ( scripts, cron i anacron )

   1. Creació de l’script de còpia de seguretat He creat un script en Bash anomenat copies.sh. Aquest script defineix una variable TIMESTAMP per obtenir la data i hora actual i utilitza el comanda tar per empaquetar i comprimir el directori d’imatges. L’arxiu resultant es desa a l’Escriptori amb un nom únic

      

   2. Preparació de l’entorn de proves Abans d’executar la còpia, preparem el directori d’origen. Entrem a la carpeta Imatges/ i creem fitxers buits (.bmp i .jpg) amb la comanda touch. Això serveix per verificar que l’script realment inclou fitxers dins del paquet comprimit

      

   3. Automatització amb Cron

      Per no haver d’executar l’script manualment, fem servir el fitxer /etc/crontab. Hem programat una tasca perquè el sistema executi l’script copies.sh automàticament cada dia 9 del mes a les 13:35h sota l’usuari root

Pas	Captura d’Automatització Cron
1
2
3

1. Monitorització i jerarquia de processos Finalment, documentem la gestió de processos del sistema:

Utilitzem ps aux per veure tots els processos en execució (incloent-hi el procés pare /sbin/init amb PID 1).

Utilitzem pstree per visualitzar de forma gràfica la jerarquia de processos de l'usuari.

Apliquem un filtre amb grep per localitzar específicament els processos relacionats amb la terminal (gnome-terminal)

Pas	Captura del Processos
1
2
3

5. Quotes d’usuari

1. Instal·lació i Preparació de l’Usuari

Instal·lació de Quota: S’ha instal·lat el paquet quota mitjançant el gestor de paquets apt per disposar de les eines de control d’espai.

Creació de l’usuari: S’ha creat un usuari anomenat prova amb la comanda adduser per testejar les restriccions de disc de manera aïllada.

1. Configuració del Sistema de Fitxers

Creació del directori: S’ha creat el directori /mnt/dades_usuari per servir com a punt de muntatge de la unitat.

Edició de l’fstab: S’ha modificat el fitxer /etc/fstab per incloure les opcions usrquota i grpquota al dispositiu /dev/sdc1, permetent així que el sistema gestioni quotes en aquesta partició.

Verificació del muntatge: S’ha utilitzat df -T per confirmar que la partició està correctament muntada i llesta per al seu ús.

1. Gestió i Activació de Quotes

Chequeig inicial: Mitjançant quotacheck, el sistema escaneja el disc per crear els fitxers de control aquota.user i aquota.group.

Activació: S’han utilitzat les comandes quotaon i quotaoff per activar o desactivar manualment la vigilància de les quotes en el punt de muntatge.

Assignació de límits: A través de edquota, s’han definit límits de 1024 (soft) i 2048 (hard) blocs per a l’usuari prova

1. Monitorització i Proves de Càrrega

Visualització de l’estat: S’utilitzen quota -u prova i repquota per generar informes detallats sobre l’ús actual de disc i els límits establerts. | Pas | Captura | | :— | :— | | Configuració dels límits (Soft: 1024, Hard: 2048) mitjançant l’editor de edquota | | | Consulta de l’estat de la quota amb quota -u prova i l’informe general amb repquota | |

Prova de funcionament: Amb l’usuari prova, s’han executat comandes dd per escriure fitxers de mida controlada i verificar que el sistema impedeix sobrepassar el límit d’espai definit.

He executat la comanda quota -u prova per verificar l’estat actual del meu usuari de proves. He comprovat que ja he superat el límit suau (soft limit) de 1024 blocs, ja que estic utilitzant 1600. A causa d’això, el sistema m’ha marcat l’ús amb un asterisc i m’ha activat un període de gràcia de 6 dies per posar les dades en ordre.

He fet servir la comanda repquota /dev/sdc1 per obtenir un informe general del sistema com a administrador. Aquí puc veure clarament la comparativa de tots els límits: l’usuari “prova” apareix amb el símbol +, indicant que ha excedit la quota de blocs, i puc monitorar que encara es troba entre el límit suau (1024) i el límit dur (2048).

Finalment, he desactivat les quotes amb la comanda quotaoff sobre el punt de muntatge /mnt/dades_usuari. Després, he entrat com a usuari “prova” i he creat un fitxer de 800 KB utilitzant dd. He pogut confirmar que l’escriptura s’ha realitzat sense problemes, ja que, en haver desactivat el control de quotes, el sistema ja no m’aplica cap restricció d’espai